Injustitia suprema

tribunal supremo

El passat 6 de novembre es va fer pública la votació del Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem en la qual per 15 vots a 13 s’acordava interpretar a favor dels Bancs la discussió jurídica sorgida.

Per entendre bé el que ha passat cal explicar el fons jurídic del tema, la legalitat de la facultat exercida pel Ple i les conseqüències que pot tenir a partir d’ara.

Pel que fa al fons jurídic, la discussió està en si l’impost d’actes jurídics que grava les operacions hipotecàries ha d’anar a càrrec del Banc o del client. Si bé l’article 29 de la Llei d’Impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats estableix que qui ha de pagar l’impost d’actes jurídics documentats serà l’adquirent del bé o dret i, en el seu defecte, les persones que instin o sol·licitin els documents notarials, o aquells a favor dels quals s’expedeixin (clarament seria el Banc, ja que adquireix un dret), l’article 68 del Reglament que desenvolupa l’impost estableix que en les escriptures de préstec amb garantia l’adquirent prestatari serà qui haurà de pagar l’impost (clarament es refereix al client, ja que és qui sol·licita el préstec). La discussió jurídica està servida, donat que és evident que un Reglament no pot contradir la Llei que l’inspira. Per això, tres sentències del Tribunal Suprem han declarat la nul·litat de l’article del Reglament, fet que comportava que no havia existit mai i que, de retruc, possibilitava la reclamació del retorn de l’impost per part de tots els beneficiaris d’hipoteques que els haguessin pagat.

Pel que fa a la facultat exercida pel Ple, el President de la Sala té, certament, la possibilitat “sempre que ho estimi necessari per l’administració de justícia”, d’elevar a Ple la resolució d’assumptes pendents no resolts per part de qualsevol secció. I això és el que ha fet, elevant la resolució d’altres assumptes idèntics als que ja s’havien resolt i que estaven pendents de sentència.  Però tot i que la facultat del President està prevista “quan ho estimi necessari per l’administració de justícia” i no quan ho “estimi necessari per a la banca”, resulta inaudit que ho faci un cop ja s’ha pronunciat el TS en sentències anteriors (i no abans de fer-ho), i és encara més sorprenent que, sense poder alterar aquelles tres sentències que han resultat favorables per a un Ajuntament madrileny, alteri el criteri de més lògica jurídica prioritzant una suposada “estabilitat econòmica”. És habitual que es revisi la doctrina judicial, motivant el canvi de criteri, però el que no és habitual és que aquesta revisió sigui en un lapse de temps de només 21 dies, ni que es faci amb el procediment utilitzat, de clara desautorització als magistrats que acabaven de dictar sentència. Veurem com es justifica el canvi de criteri i també quins són els vots particulars, si és que n’hi ha.

Les conseqüències de l’excepcional acord del Tribunal Suprem són incertes, tot i que amb molta probabilitat n’hi hagi a curt termini: el govern ja s’ha vist obligat a modificar la normativa per calmar la indignació dels ciutadans, encara que no deixi de ser un gest de cara a la galeria (evidentment, no podrà tenir efectes retroactius) i, en definitiva, doni completa seguretat a la banca, que controlarà com repercutir les despeses. També hi haurà conseqüències a mitjà termini, ja que és molt possible que una instància jurisdiccional europea impugni l’acord, tenint en compte que la batalla judicial continuarà. I és clar, a llarg termini: que ningú tingui cap dubte que els ciutadans, de forma directa o indirecta, continuarem pagant els imports de l’impost.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s