Han de prescriure els delictes d’abusos sexuals a menors?

Aquests dies és notícia la iniciativa ciutadana que té com a objectiu demanar una reforma del Codi Penal per tal de declarar imprescriptibles els delictes sexuals a menors d’edat.

Crec sincerament que aquesta qüestió s’està tractant de manera benintencionada, però alhora poc rigorosa. Cal tenir en compte que és un tema extremadament sensible, i que darrerament està especialment viu a nivell mediàtic, arran de la revelació de nous casos dolorosos que es van coneixent. Estem, a més, immersos en un clima preelectoral en què el debat sobre aquest tema haurà de conviure amb el període de demanda i assumpció de compromisos per part de les forces polítiques. I per tot això, correm el perill de caure en la simplificació del problema.

D’entrada cal deixar clar que és absolutament comprensible la impotència i desolació que sent la víctima d’un delicte d’aquestes característiques que quan reuneix la força necessària per a parlar-ne, massa sovint no troba la corresponent resposta en la justícia, perquè en la majoria de casos ja han prescrit penalment els fets.

Però cal assumir que l’article 25.2 de la Constitució Espanyola preveu que les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades a la reeducació i la reinserció social, i no al càstig pel càstig. En aquestes circumstàncies seria lògic pensar que, transcorreguts molts anys, les penes deixarien de complir la missió per la qual van ser pensades en un estat democràtic, per tornar-se simple venjança.

Així, hi ha dos drets que xoquen frontalment. D’una banda, el de qualsevol víctima que vol veure reparat el seu dany, i de l’altra, el de qualsevol ciutadà (també els qui delinqueixen o han delinquit), a exigir el compliment dels principis legals i democràtics.

I si bé em semblaria un error modificar la prescripció de les penes, sí que considero que seria raonable establir la imprescriptibilitat de les responsabilitats civils lligades a aquelles penes. És a dir, l’autor d’un delicte del qual ja han passat molts anys i que no va ser denunciat en el seu moment no podria anar a la presó, però sí que estaria obligat a reparar el dany fet a la víctima. D’aquesta manera, i ja no només si ens referim als delictes sexuals a menors, sinó també a qualsevol delicte, estaria garantida la reparació del dany a la víctima, fos un menor que ha patit abusos, fos una mare a la que li han assassinat un fill, o fos un empresari a qui han arruïnat amb una estafa.

Aquesta seria, al meu entendre, una reforma molt més lògica i respectuosa amb tots els drets en el sí d’un estat democràtic. Una reforma que, més enllà d’eufemismes i doble moral, ha de pretendre resoldre problemes.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s