Llàgrimes a un any de la revolució dels somriures

Avui hem assistit a una històrica sessió de NO INVESTIDURA del President de la Generalitat. Per primera vegada, el Parlament de Catalunya, no pot investir un president en segona votació.

Veig un emprenyament generalitzat amb els dirigents de la CUP quan probablement han actuat amb una coherència extrema.

Durant tota la campanya electoral, els seus dirigents varen explicar que evitarien que Mas fos President. I han estat fidels a la seva paraula, per molt desconcertant que resulti, fins i tot per a una part molt important dels seus votants.

Acostumem a donar la culpa als nostres representants polítics, però en aquest cas hauríem de posar l’atenció en aquests votants desconcertats de la CUP, en qui recau la responsabilitat de l’impàs en el qual ens trobem. Qui de manera frívola, ja fos per un corrent de simpatia cap als seus líders o si em permeteu fins i tot per postureig va dipositar un vot que havia de ser en aquesta ocasió extremadament responsable, no té cap dret a queixar-se ara. Tan sols li cal reflexionar sobre la seva pròpia immaduresa, que té, avui per avui, conseqüències nefastes pel nostre país. N’excloc, evidentment, tots els votants que conscientment van optar per aquesta formació coneixent i assumint les conseqüències  dels seus posicionaments.

Fa tot just un any, el 9-N del 2014, vàrem ser capaços de superar les diferències, els obstacles (interns i externs) i les divisions i dibuixar un somriure gegant, contagiós, que ens va fer sentir un sol poble.

Caldrà, vingui el que vingui, reprendre aquest camí, i fer-ho, a més, sense gestos estridents. Avançant, sí, però seriosament i sense presses. Fer-ho diferent voldrà dir, al meu entendre, córrer el risc de no assolir els importants reptes que tenim al davant com a nació. Qui de veritat vulgui avançar nacionalment haurà d’admetre aquestes regles del joc.

Avui, en el primer aniversari d’aquella jornada històrica, abunden més la decepció, les llàgrimes, si em permeteu la llicència dramàtica, que no pas els somriures. Crec que arribats a aquest punt, caldrà recapitular, analitzar què hem fet i què no hem fet, o no hem fet prou bé. Caldrà fer un esforç, treballar de valent, amb paciència serena, per recuperar, rescatar, aquelles sensacions del 9-N de l’any passat: les d’un sol poble que vol avançar sense fressa, incloent i no excloent, cap a un futur millor, on el subjecte polític esdevingui Estat. Per aconseguir-ho, caldrà cridar menys al Parlament, i treballar més des del Govern.

Anuncis

One thought on “Llàgrimes a un any de la revolució dels somriures

  1. Sí, coherència contra la llei Wert, contra retallades i privatitzacions…contra que ens considerin babaios en comptes de gent de pau. Vaig votar i participo amb les Cup per a crèixer i empoderar_me 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s