Comiat de la presidència d’Unió a Girona

Fa poc més de dos anys, el mes de juny de 2013, vàrem celebrar una assemblea general de militants a Girona que va ratificar-me per unanimitat com a president d’aquesta Intercomarcal.

Aquella assemblea va marcar una nova etapa del partit a Girona, en la que una nova estructura i equip de persones assumíem nous reptes. Ens vàrem plantejar alguns objectius i línies de treball per tal d’aconseguir-los, essent més transparents, obrint les permanents i els comitès executius intercomarcals, assistint a les diferents assemblees comarcals, fent trobades formatives, implementant iniciatives de la militància, millorant la comunicació interna i externa, convocant actes d’interès general, ampliant les seccions locals del partit, etc. En definitiva, vàrem obrir una nova etapa treballant amb energies renovades sobre un projecte comú i que trobàvem engrescador.

Crec sincerament que al llarg d’aquests dos anys hem fet bona feina. Hem executat la gran majoria de les accions que teníem programades i hem intensificat la relació amb i entre els militants, un dels punts que de bon principi ja ens preocupava molt i que ha ocupat un espai central i prioritari en el nostre dia a dia. Sóc conscient que heu copsat les millores que hem anat aplicant gràcies a les opinions, inputs i suggeriments que m’heu fet arribar fins fa ben poc, i que sempre ens han esperonat.

No puc obviar però, que molta d’aquesta feina que hem fet durant aquests dos anys ha estat sovint poc lluïda de portes enfora. El moment il·lusionant però convuls i polaritzat que hem viscut i vivim i els matisos del nostre discurs han fet que massa vegades no fos gens fàcil explicar-nos ni comunicar-nos, en un context en què la tendència majoritària és el blanc o el negre i els titulars de 140 caràcters. Sí que puc dir però, que sempre hem tingut les portes obertes i els telèfons a punt per qui volgués conèixer i escoltar els nostres arguments, al nostre entendre enriquidors en el debat encès que es viu avui en totes les esferes. Aquesta accessibilitat i transparència han estat els eixos de la nostra política comunicativa des del primer dia fins avui.

Ja en la primera assemblea que vam fer, i a la qual em referia a l’inici d’aquestes línies, vaig insistir en la vigència del missatge del nostre partit, que podia esdevenir clau per al manteniment de la necessària cohesió social del país, i també per facilitar l’entesa entre les postures més divergents. És per això que avui no puc deixar de mostrar la meva decepció personal perquè no hem estat capaços, com a partit, d’aconseguir aquest objectiu a nivell intern. La certesa i el convenciment que podia existir aquest punt de trobada i de conciliació de posicionaments és el que em provoca aquest desencís. Penso que difícilment ens podrem erigir en garantia d’aconseguir-lo a nivell extern quan internament no l’hem sabut portar a la pràctica, amb una voluntat real de fer cessions i de negociació per buscar un acord. Una voluntat d’acord que, sense anar més lluny, sempre hem reclamat al govern de l’Estat espanyol en relació a Catalunya.

Avui, com a partit, se’ns planteja un escenari totalment diferent al que vaig trobar a l’inici de la meva presidència. En les darreres setmanes, els òrgans de govern d’Unió han pres, legítimament, unes decisions de gran transcendència, que obren una nova etapa. Un canvi de cicle que caldrà afrontar, necessàriament, amb enorme energia i gran ambició, i que recomana lideratges cohesionats, forts i il·lusionats.

Crec que a dia d’avui el meu no és el perfil que el partit necessita al capdavant de la Intercomarcal de Girona, i també crec que dins el partit hi ha persones amb vàlua que sí que el tenen. Per això, ara em veig amb l’obligació moral d’abandonar tots els càrrecs que hi ocupo, i de donar pas a persones que estiguin absolutament engrescades i motivades davant els nous reptes que tenim al davant. Com a militant de base, i també evidentment com a ciutadà, seguiré contribuint en allò que sigui possible a fer una Catalunya més pròspera econòmicament, més justa socialment, i més lliure nacionalment.

No puc marxar sense agrair sincerament tot el que he viscut durant aquests anys, que han estat realment apassionants. He pogut treballar sense interferències d’acord amb les meves idees, per contribuir a fer possible el model social i territorial en el que crec. He tingut l’honor, a més, de treballar al servei del govern del meu país, ocupant diferents responsabilitats, entre les quals recordo i recordaré molt especialment la d’haver dirigit el dispositiu del 9-N.

M’acomiado d’aquesta primera línia donant les gràcies al partit, a tot el personal, a tots els dirigents, a tots els companys i companyes, i a totes les persones amb les que he coincidit en algun moment al llarg d’aquest recorregut, per tot el que m’han aportat i ensenyat. Els desitjo, molt sincerament, un bon camí, molts encerts i molta sort.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s