9-N: dels obstacles a la revolució dels somriures

Fa unes setmanes la Vicepresidenta Joana Ortega em va proposar dirigir l’operatiu previst pel procés de participació del 9-N. Un procés que, com bé sabeu, tancarem aquest dimarts 25 de novembre, després del període de 15 dies durant el qual els ciutadans encara han pogut expressar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya.  En el moment en què vaig assumir el repte, la veritat és que no era conscient de la seva magnitud, dels riscos que comportava i de com de motivadores, estimulants, inoblidables, serien les jornades que m’esperaven.

La perspectiva que em donen els dies que van passant i la sensació que el 9-N ja té a dia d’avui un lloc destacat en la història del nostre país em fan adonar encara més de la importància del que entre tots vam ser capaços de fer. I això malgrat les adversitats i les incerteses, i malgrat les limitacions que vam haver de respondre sobre la marxa, amb improvisada agilitat. N’enumeraré algunes… No disposàvem de les eines habituals en un procés electoral (cens, cos funcionarial, oferta de locals habituals, etc) però ens calia garantir la credibilitat interna i externa del procés. No podíem disposar de registres previs, però havíem d’evitar la doble votació. Teníem una limitació logística evident, però havíem d’aconseguir que els ciutadans poguessin participar al més a prop possible del seu domicili. Calia que tot es fes dins la més estricta legalitat, però això ens plantejaria problemes que caldria anar responent a mida que es presentessin. Tot plegat, tenint en compte que tan sols teníem uns dies per a organitzar-ho tot, i en cap cas podíem ni volíem posposar la data del 9-N. I podria continuar citant dificultats i imprevistos en el camí cap al dia D. Us pot semblar un panorama desolador i inquietant, però us asseguro que el convenciment i la il·lusió que em transmetia l’encàrrec de la Vicepresidenta Ortega van aconseguir que interioritzés que efectivament el 9 de novembre podríem votar, que visualitzés aquelles urnes plenes de paperetes.  I que en els moments difícils que es repetirien durant les setmanes següents sempre trobés l’energia necessària per a transmetre aquest convenciment a totes les persones dels magnífics equips que m’han acompanyat en aquest procés.

Us he de confessar que mai un projecte m’havia resultat tan i tan complex i estressant com aquest. També, però, que mai m’havia sentit tan motivat, il·lusionat i entregat en cap altra tasca o equip de treball (i me n’hi havia sentit molt i molt fins aleshores). El repte era enorme: el nou 9-N tenia inicialment un munt de detractors i generava molts dubtes. Calia que guanyés credibilitat i prestigi. Però això només podria passar si tot sortia molt bé.

Quin ha estat, doncs, el secret de l’èxit final? Crec que, d’una banda, el ferm convenciment d’un equip de persones per fer possible un procés ordenat i amb garanties, que dia a dia s’anava consolidant, guanyant la confiança dels ciutadans de que s’estaven fent bé les coses.  De l’altra, la voluntat conjunta de centenars de milers de persones, que amb la seva participació van aconseguir que el 9-N fos realment una jornada històrica. Les cues als locals, ja des de primera hora al matí, i l’enorme entrega dels milers de voluntaris que van permetre el desenvolupament del procés, són dues de les moltes imatges que molts ciutadans retenim i retindrem d’aquesta jornada. Aquell dia, superats els entrebancs i els neguits del compte enrere, vam demostrar novament que quan un col·lectiu té un projecte comú i vol que surti bé, esdevé imparable.

La nostra actualitat política avança a un ritme tan trepidant que el 9-N, que hem viscut fa tan sols un parell de setmanes, ja queda encaixat en un passat, recent, però passat. Ara encarem un nou escenari, sota l’amenaça de la imposició, per part del govern de l’Estat, de mesures legals coercitives contra tres responsables polítics del Govern: el President Mas, la Vicepresidenta Ortega, i la consellera Rigau.  Realment, però, penso que no hi té res a fer. El govern de l’Estat no entén que cap acció legal no pot ni podrà emmascarar el que ha estat i és una autèntica revolució dels somriures.

Article publicat al diari El Punt Avui, comarques gironines, el dimarts 25 de novembre

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s