Torno a casa

Ja fa més de tres anys que la Vicepresidenta Joana Ortega em va proposar formar part del seu equip al Govern de la Generalitat, primer al capdavant de la Direcció General de l’Administració Local i, més tard, de la Secretaria de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals. Vaig acceptar el repte amb tant d’entusiasme com respecte, i vaig incorporar-me de ple en el ritme vertiginós que es viu al capdavant d’aquesta responsabilitat. Per fer-ho, vaig deixar la meva activitat professional i vaig aparcar molts dels projectes que tenia en ment. Ho vaig fer sense dubtar-ho, valorant  la gran oportunitat personal i professional que se m’oferia. El meu compromís amb la Vicepresidenta va ser per un mandat, i degut a la convocatòria anticipada d’eleccions vaig acceptar prorrogar uns mesos més la meva sortida, per tal de culminar alguns projectes no acabats.

En un primer moment, tot el meu esforç es va concentrar en, d’una banda, establir els sistemes necessaris per superar la delicada situació financera que presentaven alguns municipis, als quals calia acompanyar i recolzar, i de l’altra, en intentar sanejar la situació pressupostària i comptable de la meva unitat.

Una vegada encarat això, ens vàrem posar a treballar intensament en la reforma local a Catalunya, a redissenyar els models de cooperació (millorant els programes europeus, i preparant un nou PUOSC -Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya- adaptat a les possibilitats econòmiques de la Generalitat i a les necessitats locals), i a nivell normatiu, amb una triple reforma:  governs locals, finances locals, i simplificació local.

Pel camí, ens hem trobat com a dificultat afegida que la situació econòmica global no ha millorat, que els pressupostos s’han hagut de reduir, i que el govern de l’Estat ha impulsat una reforma local del tot hostil amb Catalunya. L’escenari pot semblar desolador, però no ho ha estat. Massa sovint es qüestiona la tasca dels funcionaris i treballadors públics però us asseguro que he pogut ser testimoni directe que en molts àmbits de l’Administració es treballa molt i es treballa bé.

Amb els meus companys i companyes hem treballat enèrgicament, amb entusiasme. Hem consolidat un gran equip humà i he tingut un munt de gent al meu costat que ha fet front a les adversitats amb tenacitat i enginy. A tots ells els animo a persistir en el seu esforç.

També he tingut el privilegi de recórrer el nostre país i enamorar-me dels seus racons i de la seva gent. He conegut a centenars d’alcaldes i regidors, entregats als seus municipis i als seus veïns. He conegut tècnics, empresaris, professors, representants polítics, institucionals… molta i molta gent vinculada al món local, i compromesa amb les seves necessitats. Tots m’han aportat un munt de coneixement i energia per a defensar sempre i en tot moment els interessos del món local. A tots ells, gràcies. He donat tot el que sabia donar, i he trobat majoritàriament comprensió i col·laboració.

Però no tot el balanç és positiu, evidentment. No estic satisfet de com ha anat la negociació amb l’Estat en tots els aspectes relacionats amb el món local. En alguns moments semblava que prosperarien uns acords que finalment no s’han pogut assolir. Tampoc estic del tot satisfet de la coordinació i la col·laboració institucional entre els diferents nivells d’administració, ni entre el Govern i el Parlament. La distància entre el que es vol fer i el que es pot fer sovint encara és massa gran. I la generositat i la voluntat política que el moment requereix encara falla en algunes ocasions. He entès les bondats i els inconvenients de les dinàmiques parlamentàries i la importància dels governs forts en moments difícils. Hem fet molta feina, però encara se’n pot fer molta més.

Ara deixo les meves responsabilitats públiques per tornar a la meva activitat professional i privada. L’havia deixat un temps aparcada però no puc demorar més el meu retorn a l’exercici de l’advocacia. Estic convençut, a més, que és saludable fer-ho. Saludable per a la meva família i per a mi, saludable per a la institució i per al país, i saludable per al meu partit. Torno a casa. Sempre he defensat que el pas pels càrrecs públics i electes ha de ser limitat en el temps per molts motius. Ara tinc l’ocasió de posar en pràctica aquest principi.

Deixo feina feta i, evidentment, feina per fer, que estic convençut que la persona que em substituirà, que conec i admiro, abordarà de forma encertada i amb energies renovades. També estic segur que sabrà trobar els camins per superar les qüestions que encara tenim pendents de resoldre.

Vull, de forma expressa, deixar constància del suport, confiança i llibertat que he rebut sempre per part de la Vicepresidenta Ortega, a la qual li he agraït personalment i li he manifestat en privat la meva admiració.

Igualment he d’agrair enormement a tots els meus companys de departament i, especialment al meu equip, la seva entrega, el seu recolzament en tot moment i la seva vàlua personal i professional. No sabré mai agrair prou tot el que he rebut.

Sempre acostumo a dir que em considero una persona afortunada. L’experiència que ara acaba m’ho torna a confirmar, per haver-la viscut i haver-la pogut superar fent un munt d’amics.

Però el meu compromís amb la política no acaba aquí. Tinc voluntat i energia per continuar al capdavant del meu partit, Unió Democràtica de Catalunya, a Girona. Fa poc més d’un any vaig assumir aquest repte, i encara queda molt de camí per recórrer. Vull seguir contribuint modestament a l’interessant moment que vivim, dinamitzant el partit a les comarques gironines i desenvolupant el programa amb el qual vaig accedir a la presidència. I així ho faré mentre compti amb la confiança dels meus companys i companyes.

A UDC hem protagonitzat fa pocs dies un Congrés de reforma estatutària, en el qual he pogut col·laborar, per avançar en transparència, participació i qualitat democràtica. El mateix cap de setmana escollíem la llista de representants a les eleccions europees, que després de l’honorable renúncia de Salvador Sedó encapçala Francesc Gambús, que a més de ser un bon amic, és un gran valor per al partit i per al país. Segur que en sentirem a parlar i molt bé.

El moment que vivim a Catalunya reclama que fem política en majúscules. Són temps apassionants, que alhora ens demanen rigor, i que des del nostre partit hem de seguir encarant. I estem decidits a fer-ho en clau gironina, tenint en compte sempre la singularitat que trobem a les nostres comarques. És i serà també un luxe (i una gran oportunitat) participar-hi de manera activa i poder-los viure de tan a prop.

Moltes gràcies per tot, moltes gràcies a tots.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s