Objectius i canvis que comportarà la llei de governs locals (II)

Fragment de l’article aparegut al número 26 de la revista Activitat Parlamentària

Els objectius principals de la Llei de governs locals se centren, essencialment, a adequar els governs locals de Catalunya als requeriments de l’Estatut i a racionalitzar les estructures locals, i per això determina i clarifica les funcions de cada nivell de govern, assegura la sostenibilitat financera i l’eficiència en la prestació dels serveis i garanteix que tots els ciutadans rebin uns serveis dintre d’uns estàndards mínims de qualitat. Alhora, el projecte simplifica les estructures administratives i evita duplicitats organitzatives i d’actuació, promou el rendiment de comptes, reforça l’estatut dels representants locals i fomenta la transparència, el bon govern i la participació.

La Llei regula, dins d’un sistema integrat, les bases del règim jurídic dels governs locals de Catalunya, les competències locals i les seves diferents modalitats d’exercici, així com les relacions que es poden donar entre els diferents nivells de govern local i entre aquests i la Generalitat, i fixa un marc comú per als diferents governs locals.

La Llei de governs locals preveu els principis que han de guiar tota actuació en relació amb el món local, tant del Govern de la Generalitat com de les entitats locals, com són l’autonomia local, l’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera; la diferenciació; la subsidiarietat; la racionalitat i no‐duplicitat en l’activitat administrativa i en l’exercici de les competències, i en la prestació dels serveis públics; la cooperació i flexibilització en l’exercici de competències; la suficiència financera, i la descentralització.

ELS PRINCIPALS CANVIS QUE PREVEU LA LLEI DE GOVERNS LOCALS

Qualsevol projecte normatiu ha de comportar canvi i millora per tal de tenir sentit i estar justificat. El Projecte de llei de governs locals inclou importants canvis respecte a l’actual situació, que, al nostre entendre, comportaran una clara millora respecte a l’anterior marc jurídic. Un dels canvis més innovadors que afecten el municipi és l’establiment d’un mandat de creació d’uns estàndards mínims de qualitat dels serveis públics municipals, d’acord amb les entitats municipals i amb respecte al principi de diferenciació, per tal de garantir la prestació dels serveis, així com per fomentar l’autoavaluació municipal i l’establiment de la millora contínua en l’àmbit local. Aquests estàndards, lluny de ser un simple càlcul dels costos dels serveis, costos que necessàriament han de ser diferents segons el territori on es presten i el nombre de beneficiaris, han de tenir en compte molts altres aspectes, com ara la satisfacció dels ciutadans, el resultat de la prestació, etc. Avui és impensable que qualsevol empresa de serveis o productes que tingui un determinat nivell d’implantació, no tingui establert un mecanisme de control de qualitat.

D’altra banda, en molts casos, els nostres municipis esdevenen les principals empreses de serveis del nostre entorn, per la qual cosa considerem absolutament fonamental fomentar l’establiment d’aquestes mesures de control de qualitat dels serveis prestats. D’altra banda, la conseqüència prevista quan no es puguin assolir aquests estàndards és que els serveis podran ser encomanats a la comarca. En aquest cas, però, la competència continua residint en el municipi, que participarà en la presa de decisió supramunicipal, mitjançant el consell d’alcaldes.

Una altra mesura altament reclamada en l’àmbit municipal que també recull el Projecte és la supressió de l’assignació de competències com a fórmula que comporta la utilització dels ens locals per realitzar la gestió ordinària dels serveis propis de l’Administració de la Generalitat. D’aquesta forma ja no serà possible que els ens locals estiguin obligats a prestar serveis encomanats per la Generalitat, si aquesta no li traspassa els fons suficients per fer‐ho.

En un altre ordre de coses,  s’ha discutit des de fa molts anys sobre l’oportunitat d’aprofitar una reforma local per promoure una fusió obligatòria. Som de l’opinió que la fusió obligatòria de municipis amb un determinat nombre d’habitants pot resultar del tot contraproduent.

Així, la desaparició de l’estatus municipal pot no representar cap estalvi ni millora en un determinat territori. Per tal que una fusió sigui reeixida cal que al territori ho justifiquin elements històrics, identitaris, geogràfics i econòmics. Només en aquests casos tindrà sentit estimular la fusió mitjançant un programa d’incentius que preveu la reforma. La fusió perquè sí no aporta cap valor al sistema. Municipi petit no és igual a municipi inviable, i les dades econòmiques ho demostren sobradament; són els municipis més petits, en el seu conjunt, els menys endeutats i els que tenen resultats econòmics percentualment millors a Catalunya.

Pel que fa a les entitats municipals descentralitzades (EMD), la reforma preveu requisits més rigorosos per a la constitució de noves entitats. Cal que hi concorrin circumstàncies de naturalesa geogràfica, històrica, social, econòmica o administrativa que ho requereixin, cal que l’entitat pugui comptar amb els recursos suficients per exercir amb la qualitat necessària les seves competències i atribucions; i cal que la constitució no comporti una pèrdua de qualitat en la prestació de serveis generals del municipi i en garanteixi un nivell similar a la nova entitat. Més exigibilitat inicial garantirà més viabilitat i consens en la seva relació amb el municipi corresponent, i evitarà situacions de conflicte en el futur, que actualment es produeixen en molts casos. S’introdueix l’elecció dels òrgans de govern per llistes obertes, en les quals totes les candidatures han de figurar en un únic full i ha de resultar escollit president el candidat més votat, la qual cosa fomenta la màxima participació en l’àmbit electoral més proper. També es determinen amb més claredat les competències que poden tenir i es faculta la Generalitat per suprimir les EMD que no presentin els seus comptes a la Sindicatura de Comptes durant dos exercicis pressupostaris seguits.

Actualment, tot i que la situació ha millorat enormement, encara hi ha un percentatge massa alt d’entitats municipals descentralitzades que no presenten els seus comptes dins dels terminis legals.

Un dels ens locals que presenta més novetats en la reforma són les comarques, que, si bé mantenen l’estructura territorial, veuen com les seves institucions evolucionen cap a un nou model. Els consells comarcals esdevenen el principal ens prestador de serveis mancomunats. En els municipis i EMD inferiors a 1.000 habitants, la comarca prestarà, en tot cas, els serveis mínims de recollida de residus, abastament domiciliari d’aigua potable, neteja viària, control d’aliments i begudes. El principal òrgan de govern de les comarques –el plenari– serà el consell d’alcaldes, format per tots els alcaldes de la comarca. El govern comarcal serà exercit directament i de forma comuna per tots els municipis. Els acords s’adoptaran per consens de tots els membres i només quan aquest no sigui possible s’adoptaran per vot ponderat segons la seva població. Amb l’establiment del consell d’alcaldes, desapareixen els consellers comarcals, com a càrrecs de representació política.

Aquest canvi, lluny de representar una pèrdua democràtica, deixa el govern de les comarques als màxims representants de cada municipi, resultants de les respectives eleccions municipals i, per tant, amb tota la representativitat dels seus ciutadans i amb plena legitimitat democràtica. Això suposa, sens dubte, un avenç també en aquest aspecte, tenint en compte que el sistema actual deixava el nomenament dels consellers comarcals a la decisió exclusiva dels partits polítics. Als consells comarcals es podrà crear una junta de govern formada per alcaldes, amb un màxim de set membres, que garantirà el pluralisme polític, ja que haurà de tenir en compte els resultats electorals i el nombre de regidors per a la seva composició. El ple resoldrà el nomenament i el cessament de la persona titular de la gerència, a proposta del president o presidenta, que haurà de ser personal directiu professional i estar preparat per exercir la seva responsabilitat.

Els consells comarcals de l’àrea metropolitana es veuran afectats pel desenvolupament d’aquesta Llei, per tal d’evitar estructures sobreposades. Pel que fa a la comarca del Barcelonès, comportarà la supressió íntegra del seu consell comarcal per integrar‐se a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Pel que fa a les comarques del Vallès Occidental, Maresme i Baix Llobregat, els consells comarcals respectius hauran d’adaptar‐se. En qualsevol cas, totes les comarques mantenen, com deia, la seva territorialitat i la seva identitat.

Pel que fa a les vegueries, calia assolir un doble encaix. D’una banda, integrar‐les com a estructura bàsica local prevista en el nostre Estatut, i de l’altra aconseguir que les diputacions catalanes es coordinessin amb la resta d’administracions i s’integressin provisionalment, fins a la seva desaparició, en el sistema institucional de Catalunya.

Així, els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials quan es compleixin les condicions previstes en la disposició transitòria primera de la Llei 30/2010. Mentre això no es produeixi, la Llei de vegueries i les determinacions d’aquesta Llei que s’hi refereixen, s’entenen aplicables a les diputacions provincials. No obstant això, mentre no es constitueixin els consells de vegueria, les competències pròpies atribuïdes per aquesta Llei a les vegueries, les exerciran els municipis (fora de les funcions d’assistència, coordinació i cooperació, que s’entenen aplicables a les diputacions –i que, de fet, és el que presten). La Llei defineix un nucli de competències pròpies de la vegueria, i crea la comissió de coordinació territorial en cada una, que vetlla per la coordinació entre la Generalitat i la corresponent vegueria en cada territori. Igualment, i aquest creiem que és un aspecte molt interessant, es crea la comissió de presidents comarcals, que coordinarà cada vegueria amb les seves comarques o àrees metropolitanes.

Ara bé, uns dels canvis més substancials d’aquesta reforma són els que afecten el sector públic local, atès que es determina que el sistema de cooperació interadministrativa ordinari voluntari és el conveni, i s’estableix la impossibilitat de crear noves mancomunitats i consorcis per a la prestació de nous serveis si aquests es poden prestar per la comarca o, si escau, l’àrea metropolitana, reforçant les estructures existents i evitant la proliferació de nous ens. També es fomenta la transparència, la solvència i la presentació de comptes, i se’n preveu la dissolució forçosa en cas de situacions deficitàries que no es corregeixin, o en cas de manca de presentació dels comptes anuals a la Sindicatura de Comptes durant dos exercicis consecutius.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s