Els paranys del govern de l’Estat

En els darrers temps, i molt especialment els darrers mesos, el Govern de l’Estat ha dissenyat metòdicament un conjunt de paranys dirigits a la ciutadania en la seva majoria, però també a les diferents administracions.

El diccionari defineix la paraula parany com “artifici ordit contra algú, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo”.

Els artificis ordits per l’Estat estan pensats per seduir el pensament majoritari de ciutadans i administracions i, no s’escapa a ningú, per malmetre la solidesa de l’autogovern de Catalunya.

El parany arriba a ser sublim quan, més enllà de seduir els ciutadans i administracions de fora de Catalunya, arriba a seduir ciutadans i administracions del nostre país. En aquest cas esdevé especialment maliciós.

Així, amb l’excusa del rigor, la llibertat, l’eficiència i l’estabilitat pressupostària, l’Estat va introduint paranys, que més enllà de buscar aquests bondadosos objectius, pretenen recentralitzar i fer perdre autogovern, així com afeblir les institucions pròpies de Catalunya.

Tenim diferents exemples de parany: que Catalunya malbarata recursos en defensa de la seva llengua o la seva identitat, que els ciutadans han d’escollir en llibertat la llengua que volen a l’escola, etc.

Un exemple  de parany que em molesta de manera especial és la proliferació continuada de comentaris o dades referides a les males gestions municipals. De les bones, no en sentim a parlar. En canvi, hem escoltat afirmacions (en alguns casos sorprenents) del govern de l’Estat elevant a norma allò que és excepcional i fent creure als ciutadans que tots els problemes econòmics rauen en el malbaratament de recursos públics per part dels alcaldes. Només una dada: de tot l’endeutament de les administracions públiques, l’endeutament dels ens locals l’any 2012 representava tan sols el 4% del PIB, mentre que l’endeutament de l’Estat representa el 72,3% del PIB. I una altra dada: dins d’aquest 4% hi ha la ciutat de Madrid, que ella sola acumula un deute de 7.429 milions d’euros, mentre que tots els ens locals catalans (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, inclosa la ciutat de Barcelona) sumen 6.000 milions d’euros. D’altra banda, es diu que els serveis als municipis petits són molt més cars que en les grans ciutats (cosa d’altra banda evident i que no se soluciona elevant la prestació del servei), i en contraposició a això tenim que a Catalunya, la mitjana de tots els municipis inferiors a 100.000 habitants no han fet dèficit l’any 2012, per la qual cosa són absolutament sostenibles econòmicament.

Un dels altres paranys gravíssims és mostrar la Generalitat com una pèssima gestora de les seves responsabilitats. Mentre que tots els departaments de la Generalitat han vist reduïdes i en molts casos eliminades les partides pressupostàries provinents de l’Estat, les ciutats més grans i les diputacions les han vist incrementades. L’Estat no tan sols no ens paga el que ens deu, sinó que ens redueix els recursos i a més ens dificulta compartir el marge de dèficit que ens correspondria. En definitiva va quallant el missatge: el que depèn de l’Estat, funciona, amb pagaments i cobraments puntuals; la Generalitat i el que d’ella depèn no.

L’inconscient dels ciutadans, i el que és més greu, d’alguns alcaldes i representants públics, va interioritzant aquest missatge: l’Estat paga bé, la Generalitat malament, l’Estat funciona, la Generalitat no.  Algú comença a qüestionar l’administració autonòmica a casa nostra.  Però resulta que qui té la clau de la caixa i decideix quina quantitat i en quin moment se’ns facilita crèdit, tresoreria i recursos, és l’Estat.

És evident que pot resultar difícil no caure en aquests paranys, donat que és molt més complex entendre el malbaratament de recursos públics en alguns ministeris, en inversions que ens queden llunyanes, en aportacions monstruoses a entitats bancàries, que no pas el malbaratament de recursos en un pavelló d’esports inacabat i que tenim al costat de casa, que veiem cada dia i que ens indigna. També hem de corregir això, però en cap cas ens podem empassar que sigui l’origen de tots els mals. Perquè no ho és.

Anuncis

One thought on “Els paranys del govern de l’Estat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s